Hola a tots, em dic Arnau Soler Sales i
soc un dels components de la colla de sardanes xamosa.
Vaig pensar que
no seria un dolenta idea començar amb una espècie d'índex, així que us explicaré cosses sobre la
sardana, aquest ball que el segle vint-i-u comença a estar oblidat
per la gent.
I part: La sardana
La sardana és un ball típic català
considerat el ball nacional de Catalunya. És dansa col·lectiva que
ballen homes i dones agafats de la ma, i puntejant als compassos de
la cobla, que són el grup de músics encarregats de tocar les
sardanes. Les sardanes, com moltes de les tradicions catalanes, són
un ball de sacrifici, esforç, seny i força, i fa que sigui un ball
molt cansat. A la rotllana pot haver la gent que vulgui (de nombre)
mentres si pot ser és situïn home-dona-home-dona, tota l'estona. A
les sardanes hi ha dos passos claus els curts i els llargs que són
els que és ballen seguin els compassos, també hi ha altres canvis.
La sardana sembla un ball fàcil però no ho és. Els balladors han
de comptar el nombre de passos, per poder identificar els canvis de
ritme, de volum sonor i altres motius per identificar-ho, saltar, fer
moia...
Els inicis de la sardana són
desconeguts però molts historiadors apunten que ve de fa molts anys,
podria ser de pobles preromans.
II part: Un concurs
En un concurs de sardanes totes les
colles és troben per competir i demostrar a les rivals la tècnica i
la perfecció assumida. En els concursos, les colles sardanistes,
ballen la sardana procurant aconseguir la màxima interpretació
coreogràfica, estètica i de precisió, entre la interpretació
musical i els seus passos de dansa. En un concurs de competició, un
jurat (format per cinc membres), puntua i classifica les següents
colles segons uns criteris i normes prèviament establers.
L'ordre dels concursos:
- Galop d'entrada: acte d'obertura del concurs i presentació de les colles. Les colles formades per parelles, entren al recinte en fila al compàs musical del galop, saluden a la presidència i al públic i es van col·locant als llocs prèviament assignats.
- 2. Sardanes de lluïment: sardanes de competició per a les colles, durant la qual el jurat les puntua. Solen ser sardanes llargues (de 10 o 7 tirades). S'acostuma a ballar-ne dues (1a sardana de lluïment i 2a sardana de lluïment), entremig de les quals es balla la sardana revessa.
- 3. Sardana revessa: a diferència de les sardanes de lluïment, la sardana revessa no té definides les tirades de la sardana; és a dir, seria com una sardana lligada en què no hi ha un compàs de separació, de silenci, que marqui la fi d'una tirada i el començament de l'altra. Les colles han d'escoltar-la per tal d'encertar-ne el tiratge i així, repartir-la correctament i acabar amb el flabiol del primer contrapunt (la revessa només es toca fins al primer contrapunt). Als concursos hi ha un premi especial en metàl·lic a repartir entre les colles que endevinen i reparteixen bé la revessa.
- 4. Sardana de punts lliures: en alguns concursos també es balla una sardana de punts lliures on els balladors substitueixen el punteig tradicional per una manera més filigranada de marcar els punts, sense deixar de seguir el compàs ni de mantenir la rotllana.
- 5. Sardana de germanor: és la sardana que clou el concurs. Les colles s'agafen una al costat de l'altra formant una gran anella o més d'una de concèntriques, al voltant del recinte del concurs. Se solen ballar quatre tirades d'una sardana i al toc final tothom crida "Visca!".
- 6. Repartiment de premis: per categories, es donen les classificacions finals del concurs amb els punts que ha rebut cada colla. De les puntuacions que obté la colla dels diferents membres del jurat, se n'eliminen la millor i la pitjor de cada sardana respectivament i després se sumen els punts obtinguts. Poden donar-se empats i sempre guanya la colla amb menys punts.
Per acabar m'agradaria donar les
gràcies a tots i a totes per haver donat suport a les sardanes,
abans d'acabar us explicaré una anècdota: El diputat del PP a la
comunitat de Madrid Juan Soler va fer la següent declaració com a
resposta a l'aboloció dels toros a Catalunya: Que no em diguin
que la sardana no és com els toros. Sí que mata, d'avorriment
Fins una altra.
Arnau
Soler Sales
sardanista
de la colla xamosa.
Està molt b el bloc
ResponElimina